Classificat com a: Nota de Premsa
Obra de l’editorial Denes, la col·lecció de literatura religiosa Rent fou presentada ahir al Centre de Cultura Contemporànea Octubre, davant d’unes quaranta persones. La presentació vinguè a càrrec del mateix Agustí Colomer, de Francesc Ferrer, gerent de l’editorial, i d’Enric Ferrer, qui introduí els dos primers volums de la col·lecció.
Francesc Ferrer començà explicant la raò del nom de la col·lecció Rent. Una paraula de “resonàncies evangèliques que representa al mateix temps un homenatge als creadors de l’associació La Paraula Cristiana”, el butlletí de la qual es titulava Rent. Ferrer destacà, a més, el fet que “ací la religió sempre ha sigut en castellà” i destacà el “compromís de la col·lecció amb la llengua catalana”.
Agustí Colomer, també va voler “incidir en el fet que aquesta col·lecció de literatura siga en valencià” ja que “cap altra col·lecció de caire religiòs ho és”. L’editorial Denes era la que més havia publicat en català, “una de les poques amb eixa sensibilitat”, destacava Colomer, qui lamentava que “no n’hi ha una cultura religiosa en valencià”. Per aquest motiu, el director de la col·lecció considerava el projecte “agossarat, però no temerari”. A més, Colomer afirmà que “Rent naix amb l’ànim de fomentar el diàleg fe-cultura” i destacava la voluntat de “trencar amb la visió antiga de la literatura religiosa, amb una col·lecció contemporània”.
Enric Ferrer, per la seua banda, destacava que la col·lecció estiguera “feta des de València”. El crític literari afegia que “no podem construir el futur d’una cultura, sense les arrels”. El primers dels llibres publicats ha sigut En el món, però no del món. Selecció de sermons, de l’anglès John Henry Newman. L’obra fa referència a una sèrie de temes centrats en la fe cristiana entesa com a relació personal amb Déu. Els sermons es troben en el context de l’Anglaterra de la primera meitat del segle XIX i, segons Ferrer, “marquen l’experiència espiritual de l’autor”. A més, tenen lloc en un temps de “confrontació tremenda entre la ciència naixent i la religió”, afirmà Ferrer, qui afegia que Newman “intentà no tancar portes, sinó obrir perspectives”.
L’altre títol de la col·lecció és Isaïes, profeta de Nadal, del valencià Martí Domínguez Barberà. L’obra subratlla el deler de l’esperança messiànica que alberga el poble d’Israel. Així, Domínguez acosta al lector a la figura d’Isaïes a través de la recreació literària de l’esperit profètic. Enric Ferrer destacava que l’obra naix en els anys seixanta, “anys del concili”, i en un context literari valencià en què “els poetes, sobretot, parlen de Déu amb una línia existencialista, en la qual Déu apareix com un tu a qui confiar els nostres problemes”. El que fa Domínguez és “configurar una vivència de la fe sense massa reflexió teològica o bíblica”, afegí Ferrer.
Classificat com a: Notícia
Marc Alemany. València, 16 de Marzo de 2008
José Luís Rodríguez Zapatero se felicitó ayer en Madrid por un resultado que considera como “una mayoría fuerte y sólida”, al tiempo que recalcaba la diferencia de “más de un millón de votos” con el Partido Popular; de “prácticamente cuatro puntos de diferencia con el principal partido de la oposición”, lo cual les da a los socialistas una “mayoría sólida para gobernar con autonomía y para hacerlo en función del interés general”.
En el marco del primer comité federal del PSOE tras las elecciones del pasado domingo, el líder socialista empezó su intervención con el recuerdo a todas las “víctimas que, a lo largo de cuatro décadas ha causado entre nosotros la sinrazón de la barbarie terrorista”. Víctimas a las que, según Zapatero, el electorado español rindió un “clamoroso homenaje” con la alta participación en las urnas.
Tras obtener el “tercer mejor porcentaje de votos” de los últimos trainta años, Zapatero se atorgó el “espacio central” de la democracia en España por haber “protagonizado más que nadie los grandes avances que hoy configuran nuestra realidad democrática avanzada”. En este aspecto, el líder socialista destacó los avances en educación y sanidad pública, así como en pensiones, protección de la dependencia, políticas de igualdad y derechos civiles. De los “grandes avances” Zapatero pasó a destacar los retos de futuro, como el pleno empleo, la igualdad entre hombres y mujeres o la reactivación de la economía con un crecimiento “sostenible y de mayor calidad”. También resaltó la importancia del acceso a la vivienda, de la lucha contra el cambio climático, el aumento de la inversión en investigación y desarrollo, la lucha contra el terrorismo y la cooperación con el Tercer Mundo.
Por último, Rodríguez Zapatero agradeció a todos aquellos “que han trabajado para la victoria de los socialistas”. También a aquellos artistas que fueron descalificados por Mariano Rajoy tras defender la candidatura de Zapatero, acusados de esconder intereses ocultos vinculados a la legislación sobre la propiedad intelectual y en especial el canon sobre reproductores y demás elementos multimedia.
VIDEOS
Noticia dada por Cuatro
Noticia dada por TVE24h
AUDIO
Zapatero afirma que el PSOE se debe a quien le ha votado y a quien no. – Descargar
Zapatero afirma que ETA será vencida por la democracia. – Descargar
Zapatero asegura que culminará sus promesas electorales. – Descargar
DISCURSO ÍNTEGRO DE J. L. RODRÍGUEZ ZAPATERO. – Descargar
Classificat com a: Article d'Opinió
Una de les sensacions més generalitzades després de la jornada electoral de diumenge passat i especialment després de la tensa campanya és que el Govern d’Espanya és cosa de dos. Una sensació en la que han col·laborat en gran mesura els mitjans de comunicación dibuixant un escenari particular per a la lluita ja no entre socialistes i populars, sinó entre José Luís Rodríguez Zapatero y Mariano Rajoy. Com una mena d’americanització de les eleccions generals. Un fet que s’ha fet visible especialment en els dos cara a cara tan seguits pels televidents. No vull dir que estiga en contra dels debats polítics, ni molt menys. Però sí d’uns debats on s’exclou a la resta de formacions polítiques, on es pacta fins i tot l’altura del seient de l’oponent al milímetre, on cada torn de paraula es converteix en un monòleg a vegades totalment independent de les preguntes prèvies, etc. Els debats havien pres tanta importància prèviament que cap dels dos oponents volia jugàr-se-la. Una tensió excessiva i una temàtica massa ampla que portava a ambdós polítics a desfer-se còmodament de les preguntes incòmodes atacant amb altres qüestions més o menys relacionades.
Però tot aquest muntatge de campanya ha donat els seus fruits. Les Corts de hui estan formades en quasi un noranta per cent per diputats del PSOE o del Partit Popular. És decisió dels votants, no n’hi ha dubte, però també és el que s’ha promogut amb més força. Allò en què hauriem de reflexionar és si el bipartidisme ens porta a un procés democràtic més net. No faltarà qui pense que si, que d’aquesta forma no vindran partits xicotets a interferir en les decisions dels grans. Que amb un bipartidisme pur el partit més votat serà el què governe. Que tindrem molta més estabilitat de govern, no com passa a altres llocs com a Itàlia. La pèrdua de pluralitat, no obstant, és un element essencial sobre el que hauríem de reflexionar tots. És vital per a la democràcia que els ciutadans voten a qui vullguen votar, no a qui resultarà útil votar. És vital que les cambres de representant mostren la pluralitat de la societat que els ha triat. Si el vot del ciutadà nomès val per a què no governe el candidat que menys li agrada, la demogràcia està perduda.
